(La soledat que naix dels ossos és gran)

La gran dolor que llengua no pot dir

Ausiàs March

La soledat que naix dels ossos és gran.

I un dolor remoreja de lluny, des d’una fondària

de palpissos que anuncien brostatge. Pateix la llengua

les contraccions de la semença, les sacsejades

del part. Crida l’immens silenci

de l’ossada, batecs muts que la geniva no tanca.

Qui pot fermar l’allau de la paraula

que es dessagna? Qui marcirà aquest dir únic,

solitari, irrepetible, absolut?

Advertisements

2 pensaments sobre “(La soledat que naix dels ossos és gran)

  1. Quant enyor en arribar-te, sovint jeu adormit en la pell i es desperta just quan obres els ulls.
    Feia molt temps que n o passava per aquí, he estat intentant bastir-me de vers per no defallir en cada una de les vides que sobrevisc.
    Perdona per deixar-te el comentari aqui, i no al lloc on anava.
    Ititnerari de tendresa és un llibre pendent per a mi, ha estat prologat per Josep Lluis Roig, poeta al que admiro, m’ha encantat la teva ressenya.
    Enhorabona pel blog.
    Una abraçada.

    • Gràcies per la teua visita i les teues paraules. Va molt bé que t’encoratgen un poc de tant en tant. Itinerari de tendresa és un llibre que no em va agradar massa en una primera lectura, però després he anat prenent-li millor el pols. Açò ja ho adverteix el prologuista. Per cert, amb Josep Lluís tinc una llacuna que algun dia hauré d’omplir.
      Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s