XIII (Dedicatòries)

Sé que llegeixes aquest poema

tard, abans de sortir de la teva oficina

amb aquella llum intensa i groga i la finestra que

s’enfosqueix

en la lassitud d’un edifici que es fon en la quietud

molt després de l’hora punta.    Sé que llegeixes aquest

poema

dreta en una llibreria lluny de l’oceà

en un dia gris a principis de primavera, amb petits flocs

de neu

que cauen per l’enorme espai de les planes que

t’envolten.

Sé que llegeixes aquest poema

en una cambra on han passat més coses de les que pots

resistir

amb la roba de llit enrotllada i immòbil damunt del llit

i la maleta oberta que parla de fugida

però tu encara no te’n pots anar.    Sé que llegeixes aquest

poema

mentre el tren va perdent velocitat i abans de córrer

escales amunt

cap a una nova mena d’amor

que la teva vida mai no t’ha permès.

Sé que llegeixes aquest poema a la llum

del televisor on imatges sense so llisquen i salten

mentre esperes les notícies de la intifada.

Sé que llegeixes aquest poema en una sala d’espera

d’ulls que es troben i d’indiferents, d’identitat amb

estranys.

Sé que llegeixes aquest poema sota el llum fluorescent

amb l’avorriment i la fatiga dels joves que són donats per

vençuts,

que es donen per vençuts, quan encara són massa

joves.    Sé que

llegeixes aquest poema amb la vista cansada, amb ulleres

gruixudes que augmenten massa les lletres per entendre’l

però llegeixes

perquè fins i tot l’alfabet és preciós.

Sé que llegeixes aquest poema mentre et mous a la vora

del fogó

escalfant la llet, a coll una criatura que plora, un llibre a

la mà

perquè la vida és curta i tu tens massa set.

Sé que llegeixes aquest poema que no és en la teva

llengua

endevinant algunes paraules mentre d’altres t’obliguen a

continuar llegint

i vull saber quines paraules són.

Sé que llegeixes aquest poema per sentir-hi alguna cosa,

esqueixada entre l’amargor i l’esperança

i tornes altre cop encara a la tasca que no pots rebutjar.

Sé que llegeixes aquest poema perquè ja no queda res

més per llegir

allí on has desembarcat, despullada de tot.

[D’Atlas d’un món difícil]

[Traducció de Monserrat Abelló]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s