La pèrdua de la ignorància

No escriguis les memòries.

Llançaran als teus peus el qui vas ser,

com un cadàver enemic.

Quan el passat comença a ser mentida,

és que queda ben poc, ja, per endur-se:

una convicció indigna, inútil,

alguna crueltat equivocada.

Res de què s’hagi de parlar mai més.

L’alegria d’un vell és el silenci.

[Misteriosament feliç, Proa, 2008]

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s