(De qui el desig de noms que no arribaren)

¿De qui el desig de noms que no arribaren

a descobrir a poc a poc el vels,

la servitud de faltar-li a la veu

que sols volia dir, volia entrar

a la vida secreta de la vida?

¿De qui l’afany de faltar-li al dolor

d’aquells que no han decidit les paraules,

emmudida la boca que els estranya,

negats pels propis noms que els anomenen

les línies esquives de la nit?

S’endurien de soledat les pedres

quan ningú no ho sabia, quan algú

sostenia per un moment el clam

que aturaria el temps en una pausa

de finitud oberta contra el temps.

[Rebel·lió de la sal, Pagès, 2008]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s