Una dona s’apaga com un ciri

I

Sotmesos al designi inexorable

de la gravetat universal,

dos pits cauran com cauen dos planetes

oblidats de tan madurs.

I, tret de l’òrbita contigua d’altres

pits, o del dol imperceptible del següent

planeta destinat a caure per la força

de la inèrcia,

en cap altre punt de l’univers

haurà quedat constància

del cataclisme.

 pits blanc negre

 

 

 

 

 

IV

Dos pits s’apaguen, com dos estels fugaços

es perden en el cel.

Dos pits premen la fosca,

però ni la cera crema ja. En el fons,

¿quan s’ha vist que la gravetat d’una llàgrima

capgire el viatge de cap planeta?

 

Mentre, un gran plany de catedrals comença

a inundar la Terra.

[Tots els noms de la pena, Denes, 2002]

Anuncis

Un pensament sobre “Una dona s’apaga com un ciri

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s