Al moll de la paraula

Nimmst du die Sprache der Dinge mit unter die Haut.

Durs Grünbein

L’espai, il·luminat per la llum més clara, revela el rastre dels insectes damunt l’arena, les sanefes subtils, els camins volàtils, el rovell dels icebergs a la deriva, el solc de la fletxa dins la carn de l’aire, el desig de l’aglà d’ésser aglà i alzina, el son de l’obaga dormint a la solana, la lluentor de les perles dins la nit de nacre, la rotació dels cels, els batecs de les dunes, el cor de les crisàlides: tot s’esdevé a l’espai que tot ho fecunda, als doblecs dels pensament on tot habita, al moll de la paraula que dóna vida.

Construïm el món i el reconstruïm: fem créixer la maduixa silvestre a l’ombra dels arbres, tallem crisantems als peus d’aquest faig que ara ens contempla, olorem els perfums lluminosos que bequen als tàlvegs. Els metalls fosos retornen al foc de la terra. El detector Amanda espera atrapar dins el silenci blanc un neutrí còsmic. Tal com som, així veiem. Un lleó tatuat d’ulls recorre l’escena.

[Magrana, Brosquil, 2004]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s