Infant que ens mira des d’una pantalla

Aquest cos no és un cos,

és una misèria

de pell apegada a uns ossos tan menuts,

tan fràgils, tan poc ossos,

que sembla que vagen, d’un moment a un altre,

a alçar el vol i perdre’s.

desnutrition 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquest cos és un cap inútil i enorme,

una mena de pera podrida, abandonada

enmig de la pols eterna de la història.

Aquest cos és un trau, un sac de mosques,

uns ulls interminables que miren

i no hi veuen i no són ulls

i són la tristesa.

Aquest cos no existeix. No és un cos.

És un bufit.

Un espill que es trenca en un instant,

com si res,

i molt educadament s’oblida.

[Corrent de fons, Empúries, 1999]

Advertisements

2 pensaments sobre “Infant que ens mira des d’una pantalla

  1. Potser la poesia ens reste un poc d’impassibilitat i commoga alguna oculta fibra. Però sí, la realitat és aquí i ens mira, ella, a nosaltres, també impassible, o millor, insistent. Gràcies per passejar per aquestes pàgines.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s