L’esfinx

Èdip i l'esfinx: Ingres

"Èdip i l'esfinx": Ingres

Les paraules celebren ben sovint

el buit ardent i mut, que es lliura

al bell mig de la taula, sota els llums,

com un insult d’amor i de concòrdia.

 

D’esma prenem cadira i el mirem.

Se sap el centre i ens somriu distant,

mentre amb el seu esguard arreu traspassa

horitzons allunyats del nostre abast.

 

Els ulls ens brillen plens de cobejança,

o bé badem a trenc de plor perplexos.

I sembla que per fi sense vergonya

ens hem mirat atònits i agraïts,

 

car hem après que ningú no coneix

l’etern secret d’aquesta esfinx tan bella.

L’esfinx, Bromera, 2008

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s