Crit inútil

Sagna la paret

i amb el cap ple de morts,

com teles rebregades

per l’engany i el somni,

quedem ajaguts, ignots,

com anècdotes mínimes.

 

Res no hi ha a dir

entre aquests vagits de vent,

tan gèlids, tan sostinguts.

Res a dir…

 

Només aquest espasme

que ens fa matèria fosca,

llum i crit inútil.

Perquè no és nostre

l’espectacle de les síl·labes,

ni la còlera efímera dels mots.

Graffiti_tags_2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

[Incert moviment, Bromera, 2009]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s