Sema o el reconeixement dels signes

[El proppassat dissabte 24 d’abril, en el marc de l’acte de lliurament dels XXX Premis Senyoriu d’Ausiàs March (Beniarjó), tingué lloc la presentació de l’obra guanyadora de l’anterior edició del certamen: Sema, de Jordi Mas. El poemari agradarà als amants de la tradició poètica japonesa, atés que els 35 poemes del recull són construïts amb la concissió i densitat pròpies de l’haikú i la tanka. L’autor, però, va més lluny en aquesta línia i explora també les possibilitats de l’espai (de l’espai blanc) i de la imatge, amb una gran austeritat de mitjans, que podríem denominar igualment control verbal i gràfic. Els textos, densos, suggeridors, ambivalents, no es tornen en cap moment hermètics. Amb l’ordenació dels poemes, el poeta ens porta, amb lleugeres incursions metalingüístiques, des del no-res primordial fins a la vida, des de l’aïllament del crustaci en la closca fins a la relació-dependència del mamífer, des del silenci innominat fins a l’expressió i el cant. Heus-ne ací un petit tast. L’adjunció de la imatge és meua.]

 

gam[etòcit]

 

tombs i tombs i tombs

al voltant d’un centre obscur

que no ha merescut

l’atenció de cap nom

 

[Sema, Ed. 3 i 4, 2010]
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s