Són fets les paraules

[Per a Martina, alias guèiser, en el seu aniversari, amb retard i amb esperança.]

El silenci és desig de quietud, són fets les paraules.

I serres les dents per emmudir-les.

Que travessin el silenci et fa por,

por de pronunciar com se’t revolten a l’estómac,

que et llastin amb el pes granític de la pedra,

que t’arribin a la boca i et seguin la llengua,

que t’arribin a les mans i et glacin els dits…

Hi ha paraules que pots pronunciar

i paraules que afloren com un guèiser, de nit.

Hi ha paraules de la consciència i paraules inconegudes.

Hi ha una lluita de les paraules,

perquè unes són teves i també ho són les altres…

Tens tanta por de les teves paraules

que voldries que l’oblit les esborrés,

que el silenci les cobrís totes,

buidar l’espai, quedar-te sense paraules,

només haver de reposar la mirada

en un inacabable horitzó sense esculls…

I et preguntes si això que sents és el pes de la mort.

[De secreta vida, 3 i 4, 2008]

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s