Esfera [Una antologia]

[Ha estat tot un descobriment la poesia d’Orides Fontela. D’una aparent simplicitat, quasi infantil, am una sintaxi en ocasions prelingüística, encara per fer, antropològicament primitiva, però densa, de múltiples lectures, enigmàtica, interrogativa, una invitació al misteri, una indagació: “Mai més no serà la mateixa / la nostra atmosfera / perquè sostenim el vol / que ens sosté.” Malgrat el títol de l’antologia, aquesta poesia conté racons, passadissos laberíntics de sentits, angles tallants, obertures. El material de les imatges és elemental, bàsic, és a dir, essencial: l’aigua, l’ocell, la pedra, el cos, la sang, la llum, el temps, la paraula, el silenci, la foscor: “La terra molt / avall. / Molt avall l’olor / de la sang.” Una recerca sobre l’ésser, el coneixement, el jo, l’inconegut, l’autenticitat i, a poc a poc, amb aproximacions tangencials, sense posar-hi cap nom, la mort. O l’infinit absolut.]

 

NUESA

Nuesa. El

cos

dens amargament

impur.

 

Nuesa. La

febre

la totalitat

informe.

 

Nuesa fins

al duramen

el crit les escombraries

l’innoble.

 

Nuesa

fins a l’os

fins a la impossible

veritat.

 

Imatge: Gerhard Lentink

SANT SEBASTIÀ

Les sagetes

–crues– en el cos

les sagetes

en la fresca sang

les sagetes

en la nuesa jove

les sagetes

–fermes– confirmant

la carn.

 

Traducció: Joan Navarro

[Esfera [Una antologia], 3 i 4, 2010]

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s