L’Obra poètica de Felícia Fuster (1)

[L’editorial Proa ha publicat un recull de la poesia completa, tant pròpia com traduccions, de Felícia Fuster. L’ocasió és extraordinària per conéixer el treball d’aquesta poetessa barcelonina emigrada a París, treball excel·lent alhora que escassament reconegut. L’obra poètica de F. Fuster s’enceta amb Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils (1984). La veu poètica, dolguda però serena, plany una absència, una pèrdua (Desvalguda, / tenia la lúcida ignorància / dels qui ho han perdut tot.) De tant en tant apareix la presència discreta de la mort (les Parques que ens semblaven aturades). Però malgrat l’atuïment, hi ha la voluntat de recuperar el goig (És festa. / Renta’t l’esguard. Rentem-nos les paraules, / que no hi hagi més pols de fulla trista / en res del que diguem.) Hi predomina el to confessional davant d’un tu que mai no respon.

Al segon poemari, Aquelles cordes del vent (1987), el sentiment de desolació es fa més pregon i abstracte. A la primera part, la veu es dirigeix a un vosaltres tractat ara com a confident ara com a company d’angoixa (Qui sap si també haureu viscut / una hora / con aquesta.) La part central alterna entre l’expressió íntima, el tu i el plural. El motle de la tanka torna l’expressió més sintètica, però també més diferenciada d’un poema a l’altre. Hi pren més relleu o concreció el tema amorós, no obstant haver estat tractat ja anteriorment (El teu cor? Porta’l,  / arrela-me’l per dintre / i deixa que te’l regui.) A la darrera part es reprén la tonalitat de la primera, però amb una presa de consciència de la pròpia corporalitat, suport de la vida amb tots els seus conflictes (Amb les mans rosegades / pels vidres, he tornat cap a la sorra / d’aquest cos meu / perdut / enmig del mar de la gentada).

El mateix any de 1987 apareix I encara, recull on el reconeixement de la fragilitat de la vida s’expressa en un plural en què la veu s’identifica amb el destí de l’ésser humà com a tal. A la primera part destaca l’esforç per superar la prostració amb una actitud vitalista malgrat les dificultats (Fa un segle o dos que voldria cantar. / I si ho provés? / Potser encara en sabria.) La presència de Déu acompanya aquest esforç sense que els versos, però, es convertisquen en poesia religiosa. A la segona part predomina l’admonició, desprovista de sentit moralista, cap a la col·lectivitat, cap a aquest plural que en la pràctica és un desdoblament del jo, el qual reivindica per a si la soledat del camí vital. (I ara / no em deixeu mai més parlar del cor, / deixeu-me tan sols caminar / cap amunt / per les branques.) La darrera part es veu marcada per la constatació serena d’una mort sense tragèdia (No passa res. /Només hem aclucat els ulls / arrelats / al gran pes de la nit deturant l’esperança.), en la qual vibra un dring d’indeterminació (quan darrere el fum / hi ha l’alba d’un far / i un xiscle d’amor / i el foc que ens refà …/… quan darrere el temps / no sabem què hi ha.) Cal remarcar, així mateix, l’experimentalisme formal visible en l’organització de tot el recull sobre la base d’un polisíndeton estructural que transforma els poemes en una unitat sense talls, l’ús de la sextina (potser per influència de M. M. Marçal) o els poemes escrits amb monosíl·labs (un record de Pere Quart?).]

Del recull I encara

I si, VII (fragment)

…/…

Un dia,

o bé una nit,

potser caurem dintre un aljub sense sortida.

Avui

–res més que sal

amb unes unces d’aigua–

només sabem passar muntanyes de paper

amb motos il·lusòries.

No ens estimbem. El propi pes ens clava

a la boira.

Avui voldríem pregar Déu

passant

ardent la mà pel cos de l’amic tendre

i dir-li que ens deixés encara

vius

amb el gran verb que conjugarem sempre,

infants jugant, lliures de tot, d’eternitat,

de vespres, de pensaments,

de peresa, d’arrugues,

vestits només

amb el polsim dels ulls del cel

que pasten

la nostra forma –fang i foc–

amb un sol crit, i la il·luminen.

Avui voldríem

encara

pregar Déu.

I

sí, encara.

[Dins Obra poètica, Proa, 2010]

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s