L’Obra poètica de Felícia Fuster (i 3)

[La tercera etapa de la poètica fusteriana s’inicia amb Versió original (1996), llibre en què comencen a quallar les indagacions formals apuntades en etapes anteriors. A partir d’ara la puntuació desapareix totalment i és substituïda per l’espaiat i la majúscula. El poemari consta de 35 poemes en un sol bloc de lectura seguida, a la manera de I encara, tal com ja hem comentat en el post 1. Els textos s’encadenen gràcies al to declaratiu en primera persona i a la referència a l’Amic i l’Amat, que funciona com a tornada. La sintaxi es torna ambigua, de vegades fins i tot truncada (Aquest desfici / avui no em ve ni d’Amic ni); (per l’Amic / Ni per). Els temes: la guerra, la mort, el caïnisme de l’ésser humà. Davant l’espectacle de “tanta terra trasbalsada”, la veu poètica es troba impotent i culpable alhora (És que ens vestim amb la tebior / dels mots / amb el gust que ens en queda quan deserten); però, això no obstant, l’esperança no l’abandona mai (lliures del cercle rovellat / amb una nova argila / de celístia).

A Sorra de temps absent ( 1998) s’accentuen els aspectes de caire avantguardista: tornen els poemes de tendència cal·ligramàtica, la distribució del text en l’espai guanya en importància, hom fa un ús poètic del llenguatge científic (Sé que la nit / CH1 – CH2 – CH3 –        vella        Carbó / acabarà fòssil d’espasmes); (Qui em podrà dir /amb Carboni 14         els / anys              els mil·lennis               que / m’hauran estès             en cant d’onada). El pas del temps i l’activitat vital (també l’activitat poètica) han deixat la seua petja, hom ha fet un cert recorregut, però el futur és incert (Al palmell nu de la mà oberta / el silenci que tot s’ho sap endur / avall / dins la buidor que ve / vestida d’ombres ). S’albira la soledat i el silenci, hom accepta la finitud. Però la poeta no es dóna per vençuda (Voldria / tot i sentir cent becs              arran de fetge / jugar-m’ho tot).

Postals no escrites (2001) tanca, de moment, el treball poètic de F. Fuster. Si en el poemari anterior predominava la introspecció, ara la mirada es gira cap enfora, es torna més paisatgística i, també, més reposada. El haikú convida a la relectura, a la meditació, a un procés lent d’identificació o descobriment. Els textos descriuen visions momentànies del món exterior, tant de la naturalesa (Nit gran      La taula / per assaborir estrelles / La boca closa), com de l’activitat humana (Teatre     Foscos / ressuscitats     Cos     Vides / I déus      Ens tornen), que la poeta descobreix en un viatge pel Japó. No obstant això, els textos també s’endinsen en visions més existencials, personals i, també, més crìptiques (Escurçó     escurça’ns / l’infern ratllat     del viure / sota una llosa); (Instant     Amb corda / tensa     véns sol     ens lligues / l’Atzar del néixer). Per damunt d’alguns poemes plana un pessimisme vital insuperable, però sempre en tensió amb el desig, l’amor i l’expressió (Tinta     Veu Kanji /Majúscula     esclatada / Muralla     oberta). El volum editat per Proa es completa amb un pròleg a càrrec de Lluïsa Julià i els pròlegs o epílegs que acompanyaven la publicació d’alguns dels seus poemaris. Més informació sobre Felícia Fuster ací i ací.]

Del recull Sorra de temps absent

 

EL VERB     EL VENT

 

El Temps

El Vent        La Sorra

El Verb

 

Acció        Damunt del verb camino

Esborro amb vent la roca Sàfica

des d’on es feia el salt profund

 

Ocells remots s’enfilen pels meus braços

notes de l’aire en clau de sol

 

Amb veu amb vent el cant s’aixeca

Amb sorra i verb la pàgina        Amb verb

 

Amb Verb       Amb Vent

 

El Vent regira

I qui sap qui       amb Verb

ho gira tot

[Dins Obra poètica, Proa, 2010]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s