Refugi incòlume

[Amb aquest poemari, Eduard Marco (Borbotó, 1976) guanyà el jove certamen Carles Salvador (Universitat Politècnica de València) en la primera convocatòria d’aquest. L’obra consta d’un poema proemial i quatre parts. A la primera part, “Constants vitals”, trobem una reflexió sobre el fet poètic des d’una perspectiva fortament vitalista, com ja suggereix l’adjectiu del títol. L’escriptura, tot i ser una activitat del poeta, va més enllà, s’hi identifica, és el lloc mateix on naix el poeta, alhora que aquest és qui engendra el poema i sent “el goig de ser mare i parir / paraules del silenci”. És un més enllà cap endins del qual, després de furgar pous i abismes, després del dolor i les vísceres, naixerà un “diamant polit”. El poeta és conscient de pertànyer a una estirp, d’estar immers en un riu o cicle que transmet alguna mena d’aigua de generació en generació, de beure en la pluja dels predecessors i ser la set dels qui vindran. Aquesta consciència pren un caire més real a la segona part, “Del temps perdut”. Real en el sentit que deixem de parlar de la literatura per parlar ara de la Vida. El poeta pertany a una altra estirp: la família, el poble. Apareixen els records de la infantesa, els espais familiars, els jocs, però també (i per açò la secció té la força que té) el treball, el treball al camp, lligat a la terra, els seus cicles de fred i calor, els conreus: tomaques, creïlles, cebes, tabac… Aquesta visió sobre el treball té un valor celebratiu (“Tallem el pa i el vi ens corre pels llavis) i de vinculació (“¿Recordes pare…”), però el poeta ens guareix ràpidament dels excessos romàntics amb uns quants fotogrames ben expeditius: el garatge amb creïlles podrides, la sulfatadora, els pots de gasolina, les caixes de plàstic, el rugit del tractor. I sobretot, la imminència de la fi, el perill de la destrucció, l’atac contra aquest estimat, però també cruel, paradís. De relectura obligada, el poema XV.

A la tercera part, “L’andana darrera”, la veu lírica, més introspectiva, manifesta un desencís, un fort sentiment de soledat, el desig de fugida. No obstant això, ja s’hi apunta la determinació de plantar cara a la vida i superar l’angoixa vital. Aquesta determinació esclata en la darrera secció, de títol incisiu, “Ultimàtum”, numerada a la inversa de manera no gens capriciosa. En efecte, la rebel·lió, l’autoafirmació (“Sóc l’home que vull ser perquè existesc”), la recreació després de la desfeta són els temes dominants en aquesta intensa secció que culmina en un crit de ràbia i decisió irrenunciable front a la Vida. No falta l’evocació del poder de la paraula poètica, evocació combativa abans que somiejadora, “udol ferit” i “última penyora” del poeta.]

Del temps perdut

XV (fragment)

Sóc d’enyorança i de séquia, la molsa dels tolls

humida d’aranyes, la tosca saliva dels rius.

Tinc la certesa dels deures perduts,

de la pluja perduda, d’una pèrdua exacta

que embena les ales damunt els abismes dels mots.

No em queden cases, tampoc refugis,

tan sols carasses de tombs que enlloc em duran.

M’han fet de versos, m’han parit tip

de frisances, de paraules que ragen

pels plecs dels clevills, de paraules

que volen encendre la llar

per veure l’espurna del món

salpicar-los la pell.

M’han tret a mossos del ventre

d’aquesta ciutat, m’han parit orfe

i m’han beneït perquè no plore

amargures de segles.

 Però cal dir-ho, cal que diga el que sé,

el que no té sentit,

la base fecunda de tantes absències,

la tècnica, el mètode de fer invisible

allò que ja ho era.

Lluny de ma casa cull la ferida del temps

de les nines que coven la sal.

Sempre és tan tard per a tot!

[Refugi incòlume, Denes, 2009]

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s