Dia mundial de la poesia

QUERCUS FAGINEA

A l’arbre vell que tinc implore l’abraçada

i un tacte gris d’escorça va sadollant-me els ossos,

el batec d’un destí de saba i esponera

de branques dins dels polsos. Ah fullatge, matèria

verda de l’amor i ambre d’aquesta soledat.

N’allunye les petjades abatudes i gire

l’esguard enyoradís des de l’horitzó encés

que tomba. I veig al lluny, cridant-me, el roure de

fulla petita, Quercus faginea d’acord

amb Lamark, les ferides antigues enganxades

a les gal·les, la veu d’oracle al fullam, que

tremola sota el vent i augura primaveres.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s