Viatge d’anada i tornada

[El poemari que ressenyem proposa un viatge. Atés que parlem de poesia, hauríem de sospitar que aquest és un viatge interior, d’alguna manera. Poesia de viatges reals, de descripció o evocació de paisatges o llocs visitats, n’hi ha i és just que n’hi haja. Em vénen ara a la ment els itineraris mediterranis de Josep Piera, per exemple. Però pense que el llibre d’Àngels Gregori  pertany al primer grup, malgrat les ressonàncies excursionistes que pot provocar en el lector una ciutat com New York o un transport com la bicicleta.

Amb New York, Nabokov & Bicicletes, la poetessa d’Oliva obtingué el Premi Alfons el Magnànim 2010. És aquest un poemari accessible, no gens hermètic ni experimentalista, de retòrica controlada. En ocasions pot semblar, fns i tot, antiretòric. Però, d’un lirisme corprenedor, a les seues pàgines hi ha una sàvia expressió de sentiments, dits de manera diàfana i senzilla, sense empalagar i fent allò que cal fer: poesia.

El llibre es divideix en tres parts, la denominació de les quals no coincideix, però, amb els tres substantius del títol principal. Parla, memòria fa referència a l’autobiografia de Nabokov. Aquesta primera part té un marcat caràcter elegíac davant la pèrdua de la memòria provocada pel pas del temps. Apareix ací la metàfora de la bicicleta vella, rovellada. Existeix, la tenim a mà, però resulta inservible per a viatjar. També els records, o millor, les persones, estan ací, a la vora, amb nosaltres, però alguna mena de distància impedeix ja la comunicació.

Per contra, la segona part, Cafè Vienès, és l’espai de la trobada, de la comunicació íntima i propera, de la confessió. També de l’autoconfessió expressada literàriament, on s’aboca sense vergonya el propi dolor (“La literatura és sovint el buit que cal omplir-nos / com se’ns omplen de llàgrimes els ulls”).

A la darrera part, New York, New York, es manifesta un allunyament o un estranyament de la realitat. La veu lírica pren distància per adonar-se’n del valor d’allò que ha deixat arrere. I d’ací, la voluntat de retorn i de prendre allò que ha comprés es perd sense remei (“És fàcil dir-te adéu si allunyar-me de tu / vol dir apropar-me als meus.”) La vida, massa vegades ja, ha estat comparada a un viatge. Però és sempre un viatge d’anada i tornada. Malgrat els anys i allò que se’n va i es perd, hi ha la voluntat de mantenir-se fidel a uns orígens, a unes persones, a un amor que hom desitja retrobar. La memòria, tal com expressa el darrer poema, no és un exercici intel·lectual ni una facultat de la ment. És un acte de voluntat.]

 VOLPE D’AMORE (fragment)

Ara que ens hem acabat les ampolles

i encara queda la taula parada

com si fos el final d’una festa

on els convidats no hi són,

voldria parlar-te dels meus silencis.

Deixar tot el que fins ara t’he anat contant

per tal de no haver d’explicar-te res.

Perquè l’amor, a voltes, és com posar

els errors en fila i dir: mira, tots aquests són meus,

he fet això i he fet allò. Però de què em serviria?

Voldria parlar-te dels meus silencis,

d’alguns de ben llargs que potser ja coneixes,

perquè explicar-te’ls és com anar despullant-me

i veure que al fons de tot la pell crema les venes.

(…/…)

La literatura és sovint el buit que cal omplir-nos

com se’ns omplen de llàgrimes els ulls,

com se’ns omplen de pols les sandàlies,

com omplim ara aquestes copes per poder seguir vivint.

Però hi havia un piano que sonava

al fons del hall d’aquell hotel,

i érem a Sorrento, a Verona, a Dublín,

mentre ens parlàvem de cadascun dels antics dolors

i dels nostres dies que  caminen, discrets,

pels contorns de les agulles d’un rellotge.

 

Ara sé que tots tenim un fred i un dolor a dins.

Només cal posar-li un nom. Tu el meu ja el saps.

I ara que te’l conte,

després de tantes hores de conversa,

és com si només per aquesta nit,

per explicar-te’l,

per mirar-te com m’escoltes,

per veure’t mirar-me,

hagués valgut la pena viure’l.

[New York, Nabokov & Bicicletes, Bromera, 2010]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s