Record de Joan Pellicer

Maria Josep Escrivà em fa arribar l’enllaç http://burreracomprimida.blogspot.com.es/2012/07/joan-pellicer-doneu-me-un-poc-de-la.html on apareix un record i homenatge a l’etnobotànic Joan Pellicer en l’aniversari de la seua desaparició. El text m’ha fet més conscient de quant li dec a Joan (sense haver-lo conegut personalment) en algunes de les coses que escric. M’agrada el detall de demanar als vells xops: “doneu-me un poc de la vostra saviesa.” Em recorda Saramago en el discurs de recepció del Nobel: “…en pressentir que la mort venia a buscar-lo, (es referia al seu avi) s’acomiadà dels arbres del seu hort un per un, abraçant-los i plorant perquè sabia que no els tornaria a veure.

Anuncis

Un pensament sobre “Record de Joan Pellicer

  1. Supose que un bon indicador per saber com ens ha marcat -positivament- una persona en la nostra vida és aquest: la quantitat de coses que li devem. Joan era tan savi com humil, i no voldria ni sentir-ne parlar, de deutes.
    Gràcies per haver contribuït a recordar-lo, ell i la seua causa vital. I per la contalla de Saramago, que és realment bonica, i pelliceriana!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s