Gimnàs de dòrics capitells

 

I mentre s’exerciten aquests ferrenys atletes,

llurs cossos oliats, l’esforçada suor,

la inflexió acrobàtica dels membres,

la tensió als músculs estreba els tendons,

tan elàstics, a l’ombra dels dòrics capitells,

i s’escolten les ordres de l’instructor, colpegen

contra els murs del gimnàs, les mans que fan

pressió en algun punt precís del contrincant,

nu com ell, una harmoniosa dansa

cisellada a les descarnades mètopes,

notable exemple de modernitat,

progrés de la cultura enfront de la barbàrie,

pràctic, racional, tan útil, si hem de fer

cas del Plató, si bé Tucídides ho veu

de manera més simple, per a ell és una obra

decididament alliberadora,

democràtica, que ens ha pervingut

en bronzes escapçats i sense mans,

però agafem amb coratge el plaer

de sentir-nos tan gimnosperms.

 

[Josep Maria Balbastre: La llum garbellada, Bromera, 2012]

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s