Metàfora

 
 
Posa, Yahveh, en la meua boca
un sentinella, un vigia a la porta
dels meus llavis.
Salm 138 (137) (sic)*

El cel i la mar espurnegen gavines en la sorra.

Un raig de sol es trenca sobre el mirall de la platja,

i escoltes en la remor profunda del teu cos

el combat entre el temor i el desig.

Dónes vi als records fragmentats.

El temps t’ha anat esvaint l’espai

on queien de goig les teues mirades

—la percepció ja badada de la vida—

i, amb els ulls calmats

per la muda impotència del destí,

has anat aprenent a arrancar-te

l’emprenta apegalosa de la mort

i a estimar la força del cor

expressada amb paraules.

[Maria Carme Arnau: Bastir la mar endins, Brosquil, 2008]

*La referència correcta de l’epígraf és Salm 141 (140), 3 (BVI)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s