Antiquíssim bateig

Una aigua famolenca

quan les túniques flonges

arrambades a l’angle més fosc del tepidari

i reflexos dansaires engolien

la nostra ciutadania, talment

un úter, i la cúpula de pedra

i els mosaics relliscosos.

 

Si n’haguérem de fer abstracció

diríem les inexistents reserves

ètiques, però la veracitat

del relat històric estipulava

la nuesa nostra i dels fills,

el líquid que triomfava baptismal,

les proporcions de despull

que el vidre de l’aigua tallava.

 

En emergir, als ulls dúiem llesques de llum.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s