Entre envellides parets

En aquesta vella cambra de parets emblanquinades

-irregularitats d’algeps i alguns clevills-

he vist arredonir-se els embarassos de la mare,

l’enduriment del ventre, la tibantor dels pits

(nadons extreien llet blanquíssima

d’aquells mugrons ardents

ofegats totalment en l’eretisme més dolç),

l’estremiment ferotge de la vagina en els auguris,

un goig insubornable i també un goig amarg,

aquella enyorança de l’aigua.

 

Ací

-polsim de calç-

m’admirava la creixença dels germans,

el compassat allargament dels membres,

quin prodigi l’alçada que cada any mesuràvem,

l’enfosquiment sobtat de l’engonal,

la maduresa verge dels genitals, com flors

enlluernades, un enyor de llum.

 

Al pas dels anys

-esquinços de paper pintat-

he contemplat l’envelliment del pare,

matolls que li brostaven al llarg dels braços erms,

abraçat a la pròpia escorça

com aquell que acarona el fullatge esgroguit

de l’arbre que, caducifoli,

va plantar al corral

ara fa tant de temps,

quina enyorança de terra.

 

He vist passar davant de mi

aquesta bellíssima biologia

que mai no he consultat en índexs alfabètics,

i sempre em dic que les parets emblanquinades,

aquestes parets envellides

-allí, la marca quadrangular

d’alguna antiga fotografia-

m’han oferit la vida

sense temences ni enganys,

amb una senzillesa extrema

davant del prodigi,

amb tota la indulgència,

amb tota l’excitació.

 

Anuncis

2 pensaments sobre “Entre envellides parets

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s