Poètica de la tala (fragment)

(…/…)

Puc començar mirant millor

la meva cel·la d’arbres abatuts

on cadascun em sigui amic

donant-me l’ombra que cerqui els racons,

que el meu cervell mai ha de prémer.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

És aleshores quan puc engendrar-hi

nit, a la resta del forat,

poblar-lo de vulgaritat i trampes

com l’obra. Aixecar corrents d’aire

que escampin la pudor dels anys futurs

i fer florir la confiança

de nou, al meu voltant, lluny dels racons.

Necessitem la vella fam,

la que ha de dur-nos als angles finals,

als punts del tot irreversibles

i esperar ser jutjats, com una branca

enmig del bosc, per un ocell.

Fotografies: Spencer Tunick

Els foscos pensaments que ara t’escauen

preparen un camp de batalla

magnífic. Tot és sol, després plourà,

però ara tot és sol. La via

per on camines és la galeria

que no pots creure haver traçat

en tan poc temps i amb tanta de fredor.

Així es viu, descobrint els cops,

emmalaltint, tancant les portes falses,

desaprenent els nusos fets

i cordant-ne de nous estoicament.

¿Quin sofriment pot ser tan dolç

com aquesta lluita en el teu suburbi?

[La caça de l’home, Ed. 62, 2009]

Anuncis