Crit inútil

Sagna la paret

i amb el cap ple de morts,

com teles rebregades

per l’engany i el somni,

quedem ajaguts, ignots,

com anècdotes mínimes.

 

Res no hi ha a dir

entre aquests vagits de vent,

tan gèlids, tan sostinguts.

Res a dir…

 

Només aquest espasme

que ens fa matèria fosca,

llum i crit inútil.

Perquè no és nostre

l’espectacle de les síl·labes,

ni la còlera efímera dels mots.

Graffiti_tags_2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

[Incert moviment, Bromera, 2009]

Anuncis