Choral

No oblideu que és el nostre un temps efímer.

Que encar deveu al vi la claror última.

Feu pluja i sol, per sempre més, benignes.

Toveu, al pastador, la pasta nova.

Aviveu l’heli. Refongueu el ferro

de les espases en forcats i relles.

Porteu l’hidrogen fins a l’estructura

del diamant i de l’amor diàfans.

Madureu el gemec innumerable

de botges i fenoll sota les botes

en un perfum de poliols marítim,

en una pira per a l’entropia.

Doneu als predadors de la sabana

un cor de mansuetud i uns ulls d’alosa.

Decreteu per les places l’amnistia

i renteu ja la sang de les estàtues.

Pagueu jornal sencer als dies febles.

Alleugeu el treball del nou penible.

Coroneu-lo de joc i diadema.

Mudeu les hores en dissabte i vespra.

I aneu parant la taula. Cal cadira

àdhuc per als estels més perdularis:

recordeu-vos-en, Déu. Sens oblidar-vos

d’asseure vora vostra tota la vida.

Vós de present i amfitrió, més jove

serà sempre la nit. Més senzill, l’èxtasi.

[De Cançó de bressol per ajudar a benmorir galàxies]

Anuncis