L’esfinx

Èdip i l'esfinx: Ingres

"Èdip i l'esfinx": Ingres

Les paraules celebren ben sovint

el buit ardent i mut, que es lliura

al bell mig de la taula, sota els llums,

com un insult d’amor i de concòrdia.

 

D’esma prenem cadira i el mirem.

Se sap el centre i ens somriu distant,

mentre amb el seu esguard arreu traspassa

horitzons allunyats del nostre abast.

 

Els ulls ens brillen plens de cobejança,

o bé badem a trenc de plor perplexos.

I sembla que per fi sense vergonya

ens hem mirat atònits i agraïts,

 

car hem après que ningú no coneix

l’etern secret d’aquesta esfinx tan bella.

L’esfinx, Bromera, 2008

Anuncis