Amb un mapa del tresor

[Fer de la indagació poètica el mapa que guie a la descoberta del tresor que tots portem a dins i que el temps ha enterrat mentre ens tornàvem més grisos i vells. Repetir el ritual que cada any fa fugir l’hivern vital i augura l’alegria de l’estiu. Anar espentant el paisatge renovat malgrat la consciència de la finitud i els límits. Aquesta és la proposta de Jaume Oliver en un poemari homogeni i de ritme pausat, amb què guanyà el V Premi Pollença de Poesia. La dicció dels versos és senzilla i fluïda, amb un lirisme tendent a l’al·legoria a partir d’imatges tradicionals (hivern, llum, mar, vaixell, música, tresor, boira, viatge…). El poemari és dividit en tres parts (Atracar, Amarrar, Salpar) sense grans diferències entre elles, llevat d’una lenta progressió que, amb avanços i retrocessos en l’experiència vital, mena de la misèria a la felicitat.]

 

(entre les làpides)

Caminen. Una veu dins el cervell

ressona amb melodia impertorbable.

Caminen sense veure-hi. Sols escolten

els batecs de les coses. Són andròmines

els pètals de les flors de l’alegria,

que ja no exhalen cap perfum,

els crisantems deixats sense cap plor

davant d’aquests retrats sobre les làpides

dels sepulcres que, atònits, enrevolten,

extraviats per sempre, un pic i un altre.

(guspires i paraules)

Lentament s’expandeix la llum com un incendi

i alimenta la nostra rebel·lia:

la victòria anual contra la mort,

que celebram ja els dies de gener

amb festes i fogueres cel amunt,

o dins nius de paraules resplendents

amb l’esguard a l’aguait d’aquest espectre

de l’estiu que ja alena a la finestra.

[Amb un mapa del tresor, El Gall Editor, 2010]

Anuncis