Infant que ens mira des d’una pantalla

Aquest cos no és un cos,

és una misèria

de pell apegada a uns ossos tan menuts,

tan fràgils, tan poc ossos,

que sembla que vagen, d’un moment a un altre,

a alçar el vol i perdre’s.

desnutrition 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquest cos és un cap inútil i enorme,

una mena de pera podrida, abandonada

enmig de la pols eterna de la història.

Aquest cos és un trau, un sac de mosques,

uns ulls interminables que miren

i no hi veuen i no són ulls

i són la tristesa.

Aquest cos no existeix. No és un cos.

És un bufit.

Un espill que es trenca en un instant,

com si res,

i molt educadament s’oblida.

[Corrent de fons, Empúries, 1999]

Anuncis