(Vas dir-me: aquest és el meu cos)

I

Vas dir-me: aquest

Fotografia: Lola Montiel

Fotografia: Lola Montiel

és el meu cos,

la meva sang.

Pren, menja i beu

—vida i mortalla.

 

Després, el pa

llescat, ferit

pel ganivet

i el vi vermell

vessat, tacant

les estovalles.

 

Sota l’esguard

obscè d’un déu

que t’usurpava

les paraules.

 

2

Sagrada obscenitat

Fotografia: Lola Montiel

Fotografia: Lola Montiel

del cos

tocat per la promesa

de la mort:

intocable

com un pària

o com l’empremta

d’un déu absent.

 

Sigues sacrílega

i retorna-li

la qualitat humil

dels cossos vius.

 

3

Com si em vingués de tu

la carn, la sang

de les paraules.

[Raó del cos, Edicions 62-Empúries, 2000]

Anuncis

(No sento en mi el dolor, el sento en tu)

No sento en mi el dolor, el sento en tu:

en el bocí de mi que s’allunya, segat,

i en el buit que, al capdavall del meu cos,

malda inútilment per completar-me.

Tota jo sóc aquest monyó bolcat

com una criatura, que bressolo

per fer callar la veu de la ferida…

I és com si bressolés un infant que ja és mort.

[De Desglaç]